Avui commemorem el Dia Internacional del Treball Domèstic. Una diada que ens convida a mirar de cara una veritat incòmoda: el món funciona gràcies a un treball que gairebé mai es veu ni es valora.

Les tasques de cura —tenir cura de criatures, netejar, preparar menjar, acompanyar persones grans o sostenir emocionalment— són essencials per a la vida.
Però encara avui…

Són invisibilitzades
No estan remunerades
I recauen majoritàriament sobre les dones

Quan es contracten, sovint són altres dones —moltes migrants i en condicions precàries— qui assumeixen aquest treball.

És la cadena global de les cures, una realitat que reflecteix com les desigualtats de gènere es creuen amb les de classe i origen.

La pregunta no és només qui cuida, sinó:
Quin valor donem a aquest treball essencial?

Aquesta desigualtat no és natural. És fruit d’un sistema que ha relegat les dones a l’àmbit domèstic, mentre els homes ocupaven l’espai públic i professional.

El futur es construeix des de la corresponsabilitat.