Aquest llibre és un mapatge de l’invisible, arqueologia d’una realitat: la de les treballadores sexuals durant el període republicà, la revolució i la guerra. Aquesta no sols ha estat negada i esborrada de tots els mapes (els socials, els polítics, els acadèmics i fins i tot els militants), sinó que els seus protagonistes han estat condemnades a la inexistència.

Això ha obligat a resignificar documents com les fitxes policials o mèdiques (els mecanismes de control dels cossos de les dones), o a reconstruir fragments de memòria amb els testimoniatges de tercers, com els que figuren en algunes obres literàries, històriques o biogràfiques. Tot per a comprendre en quin context havien de desenvolupar les seves estratègies vitals i polítiques les dones que exercien la prostitució.

Davant l’hàbit històric i historiogràfic que les presenta com a agents socials de contagi no només sanitari, sinó moral, aquí es dona notícia de treballadores sexuals enrolades com a milicianes, de cases de treball col·lectivitzades o de la creació oficial d’un «sindicat de l’amor». Moments en els quals elles apareixen com a subjectes que prenen posicions en un context de lluita per l’emancipació.

Entroncat radicalment amb els debats actuals en el si del feminisme, Putes, República i revolució ofereix una perspectiva històrica que permet afrontar amb major profunditat de camp els debats entorn del treball sexual i al seu encaix en els conflictes socials, de classe, de gènere i polítics, als quals mai ha estat aliè.