Les dones, especialment aquelles que es troben en situacions de vulnerabilitat, assumeixen en gran mesura la responsabilitat del treball de cures i domèstic no remunerat, fet que consumeix una part significativa del seu temps. La pobresa de temps és un indicador que reflecteix el temps lliure de què disposen les persones després de tenir en compte el treball remunerat i no remunerat i el temps de cures personals.

Aquesta desigualtat temporal es una dimensió clau de la desigualtat social contemporània que afecta especialment les dones.

D’acord amb les dades publicades en l’Enquesta de Característiques Essencials de la Població i Habitatges 2021 de l’Institut Nacional d’Estadística, només un 15 % dels homes afirmen assumir la major part de les tasques domèstiques, en contrast amb el 46 % de les dones. Les investigadores apunten que, malgrat els avenços en la incorporació de les dones al mercat laboral remunerat i una participació creixent d’alguns homes en les tasques domèstiques, aquesta redistribució no ha estat equitativa. A Espanya, dels més de 2,8 milions de persones que treballen a jornada parcial, el 73 % són dones.

Aquesta manca de temps propi té fortes implicacions de gènere, ja que les dones es veuen sotmeses a una càrrega més gran de treball no remunerat i responsabilitats familiars, la qual cosa limita la seva disponibilitat per a altres activitats, com la formació, el lleure o la participació social.

Per combatre la pobresa de temps, és essencial reconèixer i revertir les desigualtats de gènere, avançant cap a una distribució més justa de les tasques domèstiques i de les responsabilitats de cura.