El temps de les persones que habiten cada ciutat configura la cultura, la manera de ser i de fer dels territoris. L’organització social del temps causa una gran insatisfacció en bona part de la població, generant problemes de salut, igualtat, productivitat i sostenibilitat.

Una de les conseqüències més evidents és la pobresa de temps existeix en diverses formes arreu del món i afecta a totes les classes socials, malgrat que no de la mateixa manera: cada eix de discriminació (gènere, origen, edat, identitat de gènere, diversitat funcional…) la incrementa.

Com ja plantejava el 2021 la Declaració de Barcelona en Polítiques del Temps, la primera declaració política que reconeix la importància del dret al temps i les polítiques del temps,  la solució d’aquesta problemàtica és el dret al temps. Reconèixer-lo és essencial per corregir el malestar horari i la pobresa de temps, a més de per incentivar uns usos del temps més equilibrats i igualitaris.

Per tal de construir el dret al temps, és essencial la implicació de tots els agents. Però, en un món global, la construcció d’aquestes noves polítiques públiques requereix també la intervenció d’ens metropolitans, supralocals, regionals i globals.

Sant Boi va signar el Pacte per a l’ús del Temps a la Ciutat l’any 2011 i l’any 2015 es va adherir a la iniciativa per a la Reforma Horària. Recentment, l’any 2023, es va adherir a la Xarxa Catalana pel Dret al temps.

Des del 21 d’octubre fins al 23 d’octubre d’aquest any es portarà a terme la Time Uses Week a Barcelona, que se centrarà en avançar cap a l’objectiu que el dret al temps arribi a tothom.