Lectures recomanades del mes

La víctima no es culpable

 

 

 

Autoria:   Olga Castanyer , Pepa Horno

Editorial:  Desclee de Bouwer

Any: 2009

 

 

Sinopsi: 

En la societat actual existeix el maltractament. Sembla increïble atès el nivell de desenvolupament que hem aconseguit, però la premsa i els estudis sociològics ens llancen a la cara xifres esborronadores sobre el maltractament, que tiren per terra la imatge harmònica que pretenem tenir de nosaltres i del nostre entorn. I on hi ha maltractament hi ha víctimes. Víctimes que no sempre són enteses i que suporten la càrrega addicional que se’ls culpi i demonitzi per això, quan l’única cosa que han fet és creuar-se en el seu camí amb una persona maltractadora que ha desplegat totes les seves estratègies fins a assolir anul·lar i enfonsar-la. L’objectiu d’aquest llibre és abordar les estratègies comunes a tres formes de maltractament: el maltractament entre iguals, la violència de gènere i el maltractament als nens i nenes. Per a això, tres persones expertes en cadascun dels temes aporten la seva experiència i valoració. La lectura dels seus textos ens donarà les claus essencials per a la comprensió del fenomen de la violència.

Trenqueu en cas d’emergència

 

 

Autoria: Carla Vall Duran

Editorial:   Univers

Any:   2022

 

 

 

Sinopsi:

Carla Vall analitza de manera amena i comprensible les violencies masclistes i els elements socials i individuals que ens porten a ser potencials víctimes i agressors. L’autora ens parla de la recuperació i la reparació de les víctimes, la identificació de les necessitats i els serveis a la seva disposició, consells per a una mateixa i consells sobre que poden fer terceres persones per ajudar la víctima. En un darrer bloc, Vall tracta els reptes pendents i les apostes de futur que hem d’exigir.

Una anatomia perfecta d’un mal endèmic que pateixen totes les societats.

Estructuras elementales de las violencias

 

 

Autoria:  Rita Laura Segato

Editorial: Prometeo

Any:  2021

 

 

 

Sinopsi:

És en la tensió i mútua alimentació entre dos eixos: el dels iguals (aliats o competidors) i el dels desiguals (dominadors i dominats) on, segons l’autora, pot ser investigada l’etiologia de la violència. Estructura comuna a tots els sistemes en què les marques d’estatus inflexionen l’expansió moderna del contracte ciutadà, les relacions de gènere són, no obstant això, considerades aquí la seva escena paradigmàtica. Tal com les coneixem en el que l’autora diu “la llarga història patriarcal”, són presentades com la cèl·lula elemental de tota violència.
Comprendre l’esfera de la intimitat és el suport que l’antropologia i la psicoanàlisi proporcionen al dret per a auxiliar la seva tasca de pacificar la societat. Només mitjançant una reforma de la intimitat serà possible desmuntar l’escalada de la violència societària, des dels nivells microscòpics de les agressions domèstiques als nivells macroscòpics de les agressions bèl·liques. Per a això també és imprescindible la cooperació entre el dret i la comunicació, perquè el primer transforma les relacions socials més per la seva eficàcia simbòlica que per l’eficàcia de les sentències. Els Drets Humans estableixen metes i objectius per a la societat, creen una nova moralitat i, pel fet de donar nom a les queixes i als desitjos col·lectius, compleixen un paper pedagògic i transformador.